El passat dimecres 7 de novembre, la CUP Molins de Rei vam organitzar una xerrada a l'Ateneu Mulei en què ens va acompanyar el Joan Ramón Lladós del col·lectiu Dempeus per la Salut Pública, col·lectiu històric en la defensa dels serveis públics  impulsor de la campanya de desobediència contra l'anomenat Euro per Recepta, que consisteix a no (re) pagar per un medicament expedit pel metge quan se'ns dispensa a la farmàcia.  

En el context de retallades que el sistema capitalista està imposant contra els serveis públics essencials dels que gaudim el poble, s'hi estan produint actituds significatives de resposta i lluita. Una d'aquestes és la campanya de desobediència contra l'anomenat Euro per Recepta, que consisteix a no (re) pagar per un medicament expedit pel metge quan se'ns dispensa a la farmàcia. Aquesta campanya està recolzada i dirigida pel col·lectiu Dempeus per la Salut Publica, un col·lectiu històric en la defensa dels serveis públics que ens va oferir el context en què es produeix aquesta campanya, ens va aportar elements per jutjar aquesta qüestió i formar-nos-en opinió, aixi com elements pràctics de com exercir aquesta desobediència. També ens va oferir la seva visió sobre el futur que  espera al sistema públic de salut i les noves línies de desobediència per garantir-ne la continuïtat.

Aquest és un resum dels arguments que van sorgir en aquesta conversa sobre la nova taxa de l’euro per medicament.

La despesa farmacèutica s’ha anat incrementant al país els darrers anys, però curiosament lligada a una important baixada del preu dels medicaments. L’històric és, doncs, receptar més medicaments que cada cop són més barats.

Tot plegat ha suposat una despesa mitja en productes farmacèutics a Catalunya  de 133.3 milions d’euros mensuals durant l’any 2011, un total de 1600 milions d’euros. L’any 2012, i en el context de les retallades, s’ha pressupostat només 948 milions d’euros, fet que suposa un 40% de reducció. Assumint el mateix cost mensual, el pressupost pel 2012 només pot  cobrir la despesa durant 7 mesos. Aquest és el punt de partida del  que l’administració hagi deixat de pagar justament a partir del mes d’agost. La situació actual del mercat de les farmàcies és que l’administració els deus 94 milions d’euros en factures des del mes d’agost. Això suposa un deute mig de 30.000 euros per farmàcia.

En aquest context apareix la taxa catalana de l’euro per medicament a aplicar a partir del 23 de juny de 2012, que pretén ser una mesura sobre la demanda de medicaments, és a dir, que l’usuari no compri tots els medicaments receptats, fet que per si sol ja justifica la desobediència. A més, és injusta perquè va contra l'equitat del servei públic de salut: no afecta igualment a totes les persones, entre d’altres coses perquè no és dependent del nivell de renta. Les úniques excepcions són els medicaments amb un cost inferior a 1.67 euros i un topall màxim de 61 euros/pacient/any.

Les conseqüències de l’aplicació d’aquesta nova taxa són:

Una recaptació d’uns 10 milions d’euros mensuals (sobre una despesa de 133milions/mes) que per tant no soluciona els problemes

L’ajust recau sobre el ciutadà

Converteix el farmacèutic en recaptador

Consolida la desigualtat entre individus i territoris

Grava la malaltia com un impost

Afavoreix l’ incompliment del tractament mèdic, ja que s’està comprovant que alguns pacients deixen el tractament per no poder assumir-ne el cost

Implica fer més complexa la gestió del farmacèutic i per tant que aquest tingui menys de dedicació als problemes de salut

 Per tot això, la proposta és la insubmissió a l’euro per medicament. Per fer-ho, cal tenir en compte:

Cal portar la targeta de salut de l’ ICSS i tantes fotocòpies del DNI com medicaments s’hagin d’adquirir.

Cal complimentar degudament el formulari que ens facilitaran a la farmàcia. És important no obviar cap dels camps a omplir.

El col·legi de farmacèutics s’ha manifestat en contra de la taxa, i per tant, els professionals estaran a favor nostra facilitant-nos la desobediència.

A partir d’aquell moment passarem a ser deutors de la Generalitat de Catalunya, qui ens pot exigir el pagament de la taxa. Cal saber, però, que ja s’ha manifestat que fins que el deute de cada desobedient no arribi als 60 euros l’administració no intervindrà.

Per tant, salut i desobediència!