Es posposa l’aprovació del Pla de Joventut després de de que la CUP denunciéssim la manca de lideratge i interès de la regidora.

Durant el debat, la regidora només va exposar els criteris tècnics seguits per elaborar el pla. Preguntada directament, no va saber ni destacar accions prioritàries ni quins objectius es plateja el govern per d’aquí 3 anys. A instàncies de la CUP, es debat es tornarà a fer d'aquí tres mesos.

La CUP vam demanar que no s’aprovés el Pla de Joventut en aquest ple, i va ser acceptat, tot i la majoria absoluta del govern. El motiu no és que estiguem en desacord amb el pla, tot i que tampoc creiem que sigui el millor possible. Creiem, tal com hem vist en les successives reunions amb la regidora de Joventut Laura Soto, que ha estat totalment mancat d’iniciativa i estratègia política, interès o motivació de millora.

 

Anant per parts:

 

Segueix un format que, des del regidor Xavier Montserrat, no ha estat modificat, canviat o actualitzat significativament. Però si no ha canviat, perquè cada cop hi ha menys interès? Recordem (sobre el 2009) reunions amb desenes de joves tot un dissabte al dematí, motivats pel debat i engrescats amb les idees que es plantejaven. Aquest any, hi havia dos joves d’un institut, el nostre regidor Carles Ros, la regidora, dos tècnics i Tele Molins. Hem pogut anar veien com cada nou pla interessava menys als joves, han participat menys i les accions que han proposat han acabat sent molt, molt semblants. Les joves han deixat de creure en les polítiques de joventut del govern de CiU i PSC.

 

En quant a la diagnosis d’aquest pla, es basa en dades estadístiques externes al poble i enquestes als joves que encara estan als instituts. Només 37 enquestats tenen més de 18 anys, fent molt difícil cap anàlisis realista. Caldria un major esforç per obtenir dades estadístiques des de Molins de la franja 18-30, que no és poca gent. De l’anàlisi, el primer que en podem dir és que no hi ha forma de veure cap biaix en gènere. Davant d’un mon laboral i públic clarament discriminatori envers la dona, cal que s’analitzi així. La diagnosi d’habitatge, amb 37 enquestats, no té cap sentit, tampoc. Molt destacable, que amb tanta població menor a 18 enquestada, el 42% consumeixen drogues, sobretot tabac però un 26% dels menors de 18, drogues més dures. També, un 14% ja anuncia que ha patit control de la parella, i 135 que la violència masclista és un problema. Destacable també que un 60% demana més activitats per joves, i només un 20% accedeix a la cultura, per tant, cal fomentar-la molt més entre les joves.

 

Ens agradaria que la regidora hagués destacat quines accions noves hi ha, que creu que poden fer un tomb a com ha anat tot fins ara. Que les accions que surten acabin fent referència a les mateixes problemàtiques Pla rere Pla, bàsicament, significa que no s’han aconseguit afrontar amb el més mínim impacte. No hem vist cap acció significativa en habitatge, en consum de drogues o en agressions masclistes als espais d’oci, en el coneixement de drets laborals o en el combat contra la precarietat laboral. S’ha perdut el cicle de concerts Sona Centre i cada cop hi ha menys grups per fer l’Empalma’t amb grups locals, fins al punt que s’han hagut de portar grups musicals de la resta de la comarca. El pla, tampoc ha contemplat ni en els debats ni en el document com afrontar la demanda reiterada d’un espai polivalent pels joves que pugui concentrar i incentivar l’autogestió en l’activitat cultural i l’oci juvenil (ni si s’adequa a la necessitat la carpa Mariona, com acabar-la, o si en cal un altre, etc).

 

Respecte les accions, vam demanar fer servir indicadors sobre la problemàtica objecte de l’actuació, no sobre la acció mateixa. Dos cops. Però la regidora va dir que “no van creure oportú millorar-ho”. Posem un exemple: en diverses actuacions sobre Ocupació s’avalua quants alumnes assisteixen a l’institut a les xerrades, on més o menys és obligatori. Nosaltres creiem que s’hauria d’avaluar, clarament, l’índex de població desocupada jove a Molins.

 

La nostra conclusió és que des que la sociovergència va entrar al govern, i més concretament a joventut, ara fa 6 anys, no s’ha fet més que “seguir tirant”, sense ganes a millorar, fins al punt de que els joves ja es pot veure que han perdut molt l’interès en les polítiques de joventut. El problema d’aquest pla no és que no estigui ben elaborat, nosaltres creiem que està totalment mancat d’iniciativa política. Com que no veiem cap intenció a millora i poca implicació per la part de la regidora, vam exigir que no es portés a votació i no es va portar, esperant que serveixi com a toc d’atenció.

La nostra conclusió és que des que la sociovergència va entrar al govern, i més concretament a joventut, ara fa 6 anys, no s’ha fet més que “seguir tirant”, sense ganes a millorar, fins al punt de que els joves ja es pot veure que han perdut molt l’interès en les polítiques de joventut. El problema d’aquest pla no és que no estigui ben elaborat, nosaltres creiem que està totalment mancat d’iniciativa política.